Si admetem, com diu Eduard Punset, que la felicitat és a l'antesala de la felicitat, aquests dies previs a l'estiu haurien de ser ja l'estiu. I no encara. El temps no acompanya, els temps que corren estan carregats d'incerteses i no sabem si el mosquit tigre acabarà atacant-nos, o no encara. De tota manera, el calendari és tossut i imposa la seva llei: l'estiu arriba imparable. Quinze dies mal comptats i a reveure senyora primavera.
I és que l'estiu és una mica com els diumenges. Convida a fer coses que venen de gust i que s'aparten una mica de la rutina. D'alguna manera és com si l'un i l'altre ens aportessin una dosi suplementària d'optimisme, de ganes de viure i de l'empenta necessària per fer allò que el dia a dia ens veta. I si pot ser amb aquell punt de complicitat que tot ho pot i en bona companyia, molt millor encara.
Avui, som a les portes de l'estiu i és diumenge. Ens cal res més? Avui retrobaré la meva vena més extravagant i us convido a escoltar aquest tema que prou podria ser la melodia del despertador que ens fes saltar del llit cada dia per compartir històries i aventures: "pots comptar amb mi / encara que aquest cel / ens caigui tot a sobre".
A l'estiu, diuen que tota cuca viu. I l'estiu és a tocar. La victòria és nostra.