login
Inicia sessió

register
Registra't

No cal que en facis gaire cas

Game over

D'alguna manera es respira el final de la partida, el final d'una partida d'anys que per força ha d'acabar en la construcció d'una nova realitat, o en el retorn a les dècades de foscor i de repressió. Declaració d'independència o intervenció definitiva. Aquesta és la qüestió.

La veritat és que em costa ser optimista davant d'un estat que força les definicions dels delictes per arribar fins a la sedició pacífica, per exemple, amb la complicitat de la suposada oposició que ja s'hi ha posat bé definitivament davant dels arguments de l'extrema dreta més rància, en una traïció ideològica sense precedents. Tenim els presidents de dues entitats que sempre han actuat en ordre i en pau tancats a la presó per un delicte més que inventat. Segurament, aviat la llista d'empresonats creixerà. Puigdemont, Junqueres, Forcadell, Trapero, Forn... tenen tots els números. I després? Tots els diputats independentistes, consellers i alts càrrecs? Il·legalitzaran entitats i partits que treballin, hagin treballat o puguin arribar a treballar per la independència? Segurament. Intervindran els mitjans de comunicacions públics i el sistema escolar? Més que probable. I en acabat, en diran democràcia, estat de dret i retorn de les llibertats? No en tingueu cap dubte.

A l'altra banda, la possibilitat d'una independència d'aquest règim totalitari. Una independència possible, difícil però no impossible que, si em permeteu, per a mi només té un dubte a respondre. El mateix dubte, de fet, que va formular fa uns anys Josep Pla: i això, qui ho paga? No sé si el Govern ens té preparada alguna sorpresa de darrera hora que faci viable la independència. Creuem els dits perquè així sigui, perquè ganes no en falten.

En qualsevol cas, la fractura mental de la immensa major part de catalans respecte a Espanya ja és irreparable. Els cops de porra, la brutalitat policial i judicial, els excessos i l'odi polític, ja no tenen remei. Mai no ens podrem sentir espanyols per més que vulguin. Aquest serà el seu èxit, la seva victòria. Sigui com sigui i passi el que passi, nosaltres seguirem amb les nostres vides, amb les nostres il·lusions quotidianes, amb els nostres silencis, si cal, amb els nostres somriures i amb els nostres somnis menuts, perquè sabem d'on venim i sabem de què som capaços, ara que s'acaba la partida. O potser no, encara, perquè això no és ap joc.

Comentaris (0)19-10-2017 06:08:52

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: