A cada nova tongada de dades que es publica queda més clar que el bipartidisme perfecte que han mantingut durant dècades PP i PSOE al poder ja és història. Si no hi ha una sorpresa majúscula, Podemos entrarà com a tercer en discòrdia en el panorama polític espanyol. I no ho farà de qualsevol manera, no. Tot indica que la distància de vots entre les tres formacions no serà gaire grossa i que, per tant, cap dels tres no podrà governar sense el suport d'un altre dels components d'aquest curiós trio.
Arribats a aquest punt és quan la cosa em comença a semblar apassionant. Qui pactarà amb qui? Podemos amb algú de la casta? PP i PSOE? Doncs una o l'altra, si no és que les enquestes van molt, però que molt, desencaminades.
Sigui com sigui, reconec que tant me fa. Seran ells qui faran un ridícul de proporcions èpiques, en qualsevol dels casos, intentant justificar davant dels respectius electorats què són capaços de vendre per un grapat d'escons. D'altra banda, i pel que fa a nosaltres, qualsevol combinació ens és igual de nefasta. O és que algú dubta que governi qui governi no seguirà la política actual del PP d'obstaculitzar qualsevol iniciativa legislativa servint-se del Tribunal Constitucional? Ara ja amenacen amb dur-hi la legislació sobre actuació exterior. Quina sorpresa!
Ah! I si algú pensa que això són només les males pràctiques del PP, que m'expliqui el silenci còmplice, en el millor dels casos, de Podemos, en primer lloc, i del PSOE en segon, com a signant d'aquesta declaració que defensa que és terrorisme qualsevol cosa que posi en qüestió l'ordre constitucional, i que acaben de rubricar Pedro Sánchez i Mariano Rajoy.
Ja s'ho faran, francament. Però no passarà massa temps que tots els que defensem la independència, tots els que gosem discrepar de l'ordre establert, ni que només sigui des de la paraula, siguem titllats de terroristes. Aquesta és la nova Espanya que se'ns ve a sobre, si no marxem abans.
