per en 28 Febrer 2017
720 Vistes

Ja hi tornem a ser.  Un any més el Mobile World Congress arriba a Barcelona.  L'autèntica fira de les vanitats contemporània es posa en marxa rere la pantalla de la tecnologia més avançada.  I més enllà dels nous dispositius i recursos que s'hi presentaran i que ens faran viure en un món gairebé de ciència ficció, el que més m'interessa és constatar com el món real va sent substituït, lentament però de manera inexorable, per un món virtual, en una mena de trena social estranya que marca i marcarà encara més les nostres vides.

Ens hem acostumat a veure el món i a conèixer la realitat a través de pantalles.  De fet, som capaços fins i tot de viatjar rere l'antifaç del mòbil que tot ho fotografia.  El contacte amb els nostres amics cada cop més és a través del teclat.  Fins i tot, nosaltres mateixos acabem sent allò que mostrem a les xarxes, amb totes les seves limitacions.  Ara, la propera frontera se situa en una barreja entre el creuament de dades personals que ens faran cada cop més transparents als ulls de tothom que les pugui gestionar, la robòtica com a substitut perfecte i obedient de les persones i la realitat virtual, on tot serà fantàstic, bonic i sotmès a la nostra voluntat a través d'un senzill interruptor.

No estic gens en contra de la tecnologia, ans al contrari, és fascinant comprovar com ens pot facilitar la vida.  La meva por, cada cop que arriba una d'aquestes grans cites tecnològiques, és veure fins on sembla que podem arribar i rumiar si realment ens interessa arribar-hi, i de quina manera.  La sort, però, és que moltes d'aquestes grans novetats encara són massa lluny del consum generalitzat, que moltes altres moriran pel camí i mai no veuran la llum, i que molts dels cervells que aquests dies s'amunteguen per Barcelona es diluiran, com llàgrimes en la pluja que diria aquell, entre les copes de qualsevol local nocturn.

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.