Frustració. Preparem-nos per a la paraula de moda el proper mes, com a mínim. Els mitjans i partits estatalistes, els que han usurpat les nostres institucions, ara juguen a parlar de la frustració dels independentismes per l'engany dels nostres representants polítics. No és mal argument, si mirem els resultats aparents. Però no és ben bé així.
No crec que hagi hagut engany els darrers anys. El que sí que penso és que hi ha hagut una interpretació de la realitat feta des de la lògica dels partits, aquella que té com a objectiu últim assolir o conservar el govern. Quan la realitat l'han escrit dos milions llargs de persones que volen canviar-la, ha hagut una mena de vertigen polític que ha portat a llegir escons i no vots i poder de majoria parlamentària en lloc de poder social. En qualsevol cas, aquests errors d'interpretació estan més que pagats amb la coherència d'acceptar el risc de presó o d'exili per no renunciar al compromís contret amb la ciutadania. Dubto que mai tornem a veure un govern tan coherent com aquest.
Ara arriben noves eleccions. No repetim errors. Comptem vots, no diputats. Al cap i a la fi, els diputats són resultat directe dels vots, no a l'inrevés. Si hi ha prou vots, estudiem una nova estratègia que permeti fer front a un estat que ja ha quedat clar que és brutal, salvatge, i que no té cap mirament ni cap pudor a l'hora d'atacar els ciutadans amb tota la seva contundència policial i judicial. Si no hi ha prou vots, independentment de la majoria parlamentària que permetin els pactes de govern, definim una nova estratègia a més llarg termini i comencem a plantejar-nos, en qualsevol cas, si no és l'hora de combatre l'estat també als tribunals i al fòrums internacionals, de manera sistemàtica, quan els qui tenen el poder a Espanya o bé han fet de la corrupció pràctica estructural, o bé tenen la hipocresia de negar l'evidència a qualsevol preu, com ara amb la crisi que encara patim, o per afavorir negocis tan bruts com els de Castor. Només des de posicions de força podrem parlar amb qui ha fet de la força bruta argument electoral, fins i tot.
Ara és l'hora de la intel·ligència de debò, la que ha de permetre dir "no" quan calgui i a qui calgui, perquè la prioritat ha de ser minimitzar els danys i maximitzar els resultats, encara que sigui a poc a poc, però sense passes enrere i sense situacions com la present. Frustració? No. Ràbia i memòria.