No és gens estrany que un determinat partit presenti un candidat a unes determinades eleccions, les guanyi i, a mitja legislatura, el flamant excandidat plegui per deixar espai, sense passar per les urnes, a un successor que, d'aquesta manera, gaudeix d'algunys anys per anar fent-se una imatge pública, des d'un important lloc de responsabilitat política.
Aquesta pràctica l'hem vist a diferents nivells, des dels ajuntaments fins a governs de tota mena i exercida per partits de diferents colors. El darrer cas, si Rajoy no s'hi avança (poc provable que Rajoy s'avanci a res) serà el del president andalús, José Antonio Griñán.
És prou cert que el sistema és perfectament legal i més encara amb un sistema electoral de llistes tancades, on es vota una formació i no un candidat, però no és menys cert que el pes del cap de cartell és determinant per intentar assolir l'èxit electoral. I això no crec que ningú ho pugui discutir.
A la vista de tot plegat, el cert és que aquests relleus a mitja legislatura fan un cert tuf de frau als electors que han votat una determinada opció, amb unes determiandes sigles, amb un determinat programa i amb un determinat candidat.
Un dèficit més que cal sumar a la llarga llista de clarobscurs democràtics que tenim tant aquí com allà.