Els apòstols de l'antiindependentisme ja fa dies que van llençant als quatre vents els seu missatge apocalíptic, en el sentit que si la Via catalana per la independència fracassa, per massa tancada (ultrarestrictiva, en diuen, amb un ús prou pervers del prefix), serà el fracàs de tot el país.
I jo em pregunto: i si resulta que és un èxit absolut? I si passa alguna cosa similar a la manifestació de l'any passat? Ara el lema és la independència, sense matissos, i bé que s'han encarregat d'emfatitzar-ho tots aquells que s'hi oposen (gràcies per ajudar a esvair qualsevol dubte al respecte).
De fet, estic segur que serà tot un èxit i que la mobilització social serà tan gran, tan important i tan incontestable (perquè aquest cop no serviran de res els càlculs d'assistència malintencionats) que tota aquesta classe política temerosa, cagadubtes o somiatruites haurà de fer un pas, en una direcció o altra. I també la que diu que ho té clar, evidentment.
L'any passat, la manifestació de Barcelona va provocar un avançament electoral i una aposta clara per la convocatòria d'una consulta, com a argument. I la cadena humana d'enguany?
Ja n'hi ha prou de cridar al mal temps, perquè potser cap dels mals auguris no és complirà. Si més no, per la part que depèn de tots nosaltres, dels ciutadans.
Per cert: no penso que sigui gaire important si finalment s'hi sumen o no tota aquesta colla de polítics que intenten marcar les pautes d'una cosa que ja no és seva, ja sigui des del govern o des de l'oposició. Al cap i a la fi, què més fa si hi són o no, davant de centenars de milers de persones que sí que hi serem?
