per en 25 Maig 2016
490 Vistes

Vivim en l'era de la imatge i per això ens cal una pluja constant de fotografies per il.lustrar la nostra realitat.  Però no totes les fotos són iguals, ni diuen el mateix.  Deixeu-me comentar tres tipus de fotos ben diferents i ben actuals:

  • La primera, una foto com la del vicepresident ahir, amb un llapis de memòria en una mà i una tauleta a l'altra, com un modern Moises, mostrant al seu poble la proposta de pressupostos de la Generalitat.  Un parell de consideracions:  què aporta un llapis de memòria?  El mateix que una pila de capses fa uns anys, res.  I una tauleta mostrant la portada dels pressupostos?  Doncs el mateix que un full de paper imprès, tampoc res.
  • La segona, la tradicional dels líders europeus, posem per cas, ordenats en una escala, amb cara somrient després de dies d'una cimera de ves a saber què, que no ha servit per a cap altra cosa que per malbaratar diners i acordar la data de la propera cimera.  Una foto que no per repetida deixa de fer vergonya.
  • La tercera, la dels refugiats a Idomeni o altres camps de concentració similars.  Una foto que es vol evitar, per exemple, fent fora els periodistes abans d'expulsar-hi els seus inquilins i destruir-lo a cap d'excavadora.

És curiós, però en l'era de la imatge, ha de ser la paraula, sempre la paraula, la que ens acabi de commoure.  Paraules com les d'aquesta infermera (ni política, ni periodista), una professional que sap el valor de la vida i l'horror del sofriment, expressant amb una contundència incontestable el drama dels refugiats.

Potser hem de trobar, o de recuperar, aquells mitjans sovint oblidats que ens obliguin a mirar la realitat de manera diferent.  Potser cal retrobar allò que havíem bandejat o convertit en peça de museu.  Potser, si Miquel Àngel visqués avui, la seva Pietat s'assemblaria més a aquesta imatge capturada a Lesvos, que no a la que ens rep a l'entrada a la basílica de Sant Pere.13113905_628700830617498_20814464_n

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.