login
Inicia sessió

register
Registra't

No cal que en facis gaire cas

Fortalesa

Si no em falla la memòria (i si em falla, mala sort), va ser José Antonio Labordeta qui, en una de les seves cançons, va escriure que estem "condemnats a ser forts". No sé si la fortalesa és més una condemna que una virtut, però el cert és que, de vegades, pesa, i costa de mantenir.

Tots tenim l'experiència o el record d'aquells moments en què hem hagut de mantenir el cap clar, la mirada serena i la paraula i el gest justos, davant de qualsevol dificultat pròpia o aliena. I sabem que podem, encara que costi, o encara que sigui allò que esperen els altres de nosaltres, ho vulguem o no.

Sempre és difícil mantenir la fortalesa davant de determinades circumstàncies, però és el que cal; és l'únic que ens queda davant del dolor, de la desgràcia o de la incertesa. Mantenir-nos forts i oferir aquella seguretat que ni sabem que tenim però que tan beneficiosa pot ser per a qui la necessita.

Quan les coses es compliquen, no oblidem que estem condemnats a ser forts. No oblidem que estem obligats a ser aquell petit punt de solidesa que algú demana, fins i tot sense paraules, i que nosaltres podem oferir.

Quan tot sembla incert i complicat, fortalesa. Aquella fortalesa capaç de transformar la condemna en virtut i de donar sentit a la nostra existència, perquè de vegades, el simple fet de saber-nos útils o necessaris per a algú, ja justifica la nostra vida.

Comentaris (0)19-10-2014 07:09:49

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: