Se n'ha parlat, es parla i se'n parlarà molt de com de pernicioses són les xarxes socials i dels perills que s'amaguen darrere de realitats com ara el Facebook, per posar només un exemple. I no seré jo qui negarà que totes aquestes amenaces potencials existeixen, ni que tancarà els ulls davant dels usos més perversos que es pot fer de la tecnologia. Però com diem aquí, no es pot matar tot el que és gras.
Ahir mateix em va sorprendre llegir que una foto d'una nena de tres anys, que la seva mare havia penjat a Facebook, va servir per alertar-la d'una possible malaltia de la seva filla que, al capdavall, es va acabar confirmant, i es va començar a tractar de manera precoç.
Evidentment, les xarxes de relació social a Internet no es poden considerar un instrument diagnòstic (o no més que les tradicionals consultes mèdiques al veí o a l'amic, tan habituals des de sempre), igual com no es poden presentar com un espai de perversió on el delicte es mou amb impunitat (o no més que a la vida real). Així doncs, aprofitem tot el que té de bo seguir respirant, ja sigui al carrer com a la xarxa que, en el fons, no són coses tan diferents.
Finalment, tot acaba depenent de l'ús que cadascú vulgui fer d'allò que té al seu abast. Tant si vol exhibir públicament cada detall de la seva vida, com si vol fer-se invisible. I és que és ben cert que la tecnologia comporta riscs, però no més que els que ens planteja la vida; i aquesta ja sabem com acaba (i ningú no se n'exclama).