El refranyer tradicional català té un bon nombre de dites que fan referència a la idea que els actes tenen conseqüències. I és que la saviesa popular és molt més sàvia que no ens pensem, sobretot en uns temps on tot el que és vell o antic sembla condemnat al racó fosc de l'oblit.
"Tal faràs, tal trobaràs", "qui no vulgui pols que no vagi a l'era", "si vols ull sa, lliga't la mà", "qui pren, son cor ven" i molts altres m'han vingut al cap aquests dies, a propòsit de l'allau de notícies sobre els suposats delictes de diferents membres de la família Pujol-Ferrusola.
Que ja és casualitat que tot plegat vegi la llum justament ara? I tant que n'és (o no). Que fa tuf a intent d'embrutar el catalanisme? Ja ho crec. Que Jordi Pujol és una víctima òptima per atacar Catalunya, des de la perspectiva madrilenya? Evidentment. Però que res de tot això no estaria passant si no hi hagués cap activitat clarament sospitosa de no ser gens ni mica legal, també ho tinc claríssim.
Molt sovint, el poder, una situació econòmica desfogada, una gran capacitat d'influència social, el prestigi... acostumen, més d'hora que tard, a donar pas al sentiment d'impunitat. Arribats a aquest punt, tot salta pels aires. I aquest és el moment en què ens trobem, pel que fa a aquest tema.
I és que per més fosques intencions que hi hagi al darrere, els fets són els que són, i s'acabaran jutjant. Finalment, les coses surten, tot s'acaba sabent i fins el refranyer s'equivoca quan diu que "la capa, tot ho tapa".
