Maig arribat, hivern acabat, diu la dita. I per què no admetre-ho, m'agrada el bon temps, els dies llargs, la calor que convida a sortir d'unes cases ara mig fredes i l'esclat de vida que sembla envair-ho tot quan l'hivern se'n va.
D'alguna manera, aquest mes de maig marca el canvi. Un canvi de temps, però també, tot sovint, un canvi d'estat d'ànim. Serà que el sol es vida o que la primavera la sang altera, que tot pot ser, però el cert és que, ben mirat, és com si aquests dies ens acabéssim d'espolsar la mandra de la reclusió hivernal i tot tingués un altre sentit. Fem plans, pensant en l'estiu, cada dia més a tocar, i encarem uns mesos que ens han de carregar d'energia, igual com als nostres avantpassats els omplien graners i rebosts.
Potser sí que tot plegat només són poca-soltades i refranys de iaies, però el maig és aquí, carregat de llum i de mil colors i tinc ganes de fer-li els honors que pugui, i de gaudir-ne, ara que les ombres de l'hivern han passat i que cal encarar el futur amb la il.lusió i l'esperança renovades, igual com les flors de maig. I a propòsit d'aquestes flors de maig, permeteu-me un petit rampell renaixentista, amb versos de Josep Anselm Clavé, de 1858: "prop del riu hi ha una verneda / i un saló en mitg sa espesura /amb catifes de verdures / i amb sofàs de troncs de faig. /Lloc agrest a on van les nines / i on besant sa cara hermosa / les confont l’aura amorosa / amb les flors del gentil maig."