Les coses no sempre són el que ens volen fer creure. El MWC sembla el paradigma de la ciència ficció feta realitat, però ben bé tampoc no és això. Cert que acull i presenta importants novetats tecnològiques que a poc a poc aniran formant part de la nostra quotidianitat, però també cert que el futur és sempre això, futur.
Ahir vaig ensopegar amb aquest bonic article, que ens relata alguns fets que demostren justament això, que el futur ja vindrà. Que hi anem? Segur que sí; però ara mateix, en moltes qüestions, el més calent segueix a l'aigüera, o gairebé. D'altra banda, també és reconfortant per als ciutadans que sovint patim un cert complexe d'inferioritat davant d'aquests genis de la tecnologia, veure que ells també fallen, exactament igual com ho fem nosaltres. O que fins i tot poden arribar a fer el ridícul, com qualsevol fill de veïna.
I per tancar el MWC d'enguany, crec que val la pena recordar que, en el fons, no és més que una fira de mostres més. Tan internacional, gran i luxosa com vulgueu, però una fira. I la gent que hi va, en el fons, no és tan diferent de la que podem trobar a qualsevol fira de qualsevol ciutat o poble del país. La prova? Oferiu alguna cosa de franc i veureu com la distància entre el jubilat de tota la vida (i que em perdonin els jubilats, perquè l'últim que voldria és ofendre'ls) que acapara prospectes i caramels i el modern professional tecnològic no és tan gran. Justament això és el que ha fet Avast per publicitar els seus sistemes de seguretat, tot demostrant que allò de "gratis" és el millor ariet per ensorrar qualsevol muralla. Gran acció de màrqueting, sense cap mena de dubte.
El circ se'n va i ens deixa un somriure a la boca i la sensació que, si més no de moment, els humans som humans, i que la tecnologia encara té els seus límits. Potser, fins i tot, més que no ens pensem (d'humans i de límits).