Sempre és bo saber la veritat de les coses, i molt especialment quan impliquen molts diners públics (de tots i cadascun de nosaltres) i quan duran anys han despertats molts, massa, interrogants que ara es van aclarint. Això és justament el que passa ara amb el Fòrum Universal de les Cultures de 2004 que, segons ens explica la Sindicatura de Comptes, és un cúmul de despropòsits econòmic i una llarga llista de vulneracions dels procediments administratius.
Ja ens ho imaginàvem, que allò del Fòrum era una cosa molt fosca, i molt inútil, si més no a nivell social. Ara ho sabem del cert. Bona notícia. El problema, però, és pensar de què serveix ara el pronunciament de la Sindicatura. De què serveix si els responsables polítics i tècnics del desgavell ni hi són on eren, ni hi seran, perquè ja s'han resituat de manera adequada, ben lluny dels focus i les càmeres? De què serveix quan, fins i tot en el terreny judicial, els possibles delictes haurien (imagino) prescrit, després de tant de temps?
Per a mi, la resposta és molt senzilla: de res. Absolutament de res. La pregunta següent, doncs, és: de què serveix una Sindicatura de Comptes que parla amb gairebé deu anys de retard, i que s'hi posa set anys acabat l'esdeveniment? La resposta, la mateixa: de res. Absolutament de res.
Si amb aquestes estructures hem de construir un nou estat, anem llestos. Dels polítics i empresaris que han quedat retratats, millor ni parlar-ne, perquè tanta impunitat indigna.
