Diu la dita que la realitat sempre supera la ficció, i segurament que és prou cert, però cal no oblidar que, de tant en tant, la ficció supera la realitat o, si voleu, la dibuixa amb un encert que gairebé fa por.
Aquesta setmana passada, l'espai de TV3 "Polònia" ens va deixar un programa especial sobre la independència, en què Catalunya i Espanya es jugaven aquest dret en un partit de futbol. L'humor i la ironia, com ja és habitual, són dues de les peces claus del programa, però en aquesta ocasió m'atreviria a dir que la caricatura que s'hi fa dels personatges i de les situacions és tan especialment i tan encertadament àcida, que deixa un regust amarg a la boca i una sensació entre la incertesa i un sentiment de presa de pèl més que notable.
No sé com acabarà tot això que han volgut denominar "procés". De fet, dubto molt que ningú en tingui ni idea, però la por que tot plegat no hagi estat més que una farsa, cada dia se'm fa més present. Segueixo sense veure, per part de tothom que ho hauria de fer, que es posin els interessos nacionals per davant dels interessos particulars o de partit. I així només fem una mica més real el missatge d'aquest episodi de "Polònia".
Tant de bo la broma només sigui broma i la realitat una altra cosa. Però cada dia ho tinc menys clar. Quants gols més en pròpia porta ens calen per entendre que així no anem enlloc?
