El president José (o Jose, no sé) Montilla va viure els seus anys daurats (presidencialment parlant) a cavall del lema "fets, no paraules". Bon lema, sense cap dubte.
Ara, el seus col.legues del Congrés dels Diputats han fet bo aquest eslògan, tot votant, al costat d'UPyD, entre altres com ara el PP, contra les monstruositats secessionistes de la Generalitat. Això són fets. Els discursos de Navarro i els seus acòlits, amb prou feines, paraules.
Cada dia que passa tinc més clar que tot aquest procés que estem vivint ens està deixant una claredat política que només fa uns anys que no hauríem pogut ni imaginar. Algú és capaç d'intuir què poden arribar a fer aquests que s'han situat enfront de nosaltres i no al costat, si mai tornen a governar Catalunya?
I ara que vinguin parlant i volent donar lliçons, aquesta gent, que els recordarem les seves accions. Fets, senyors i senyores del PSC (si encara existeix), fets i no paraules (cada dia més buides).
Qui serà el següent?
