Avui, eleccions. La festa de la democràcia, diuen. En aquesta ocasió, però, amb regust de festa on vas per força i no pas per gust. Difícilment una festa pot ser justament això, una festa, quan ve imposada, quan alguns dels convidats no hi podran assistir, perquè així ho ha decidit l'organització, o quan l'etiqueta per a l'ocasió limita, fins i tot, quins colors es poden fer servir o no. Estrany i complicat.
Malgrat tot, assistirem a la festa i ballarem. I tant que ballarem, sobretot perquè no ens queda cap altre remei, si volem tornar a ser amos i senyors de les nostres celebracions i no pas convidats de segona fila, com avui.
Costen molt de pair, les eleccions d'avui. Ha costat la convocatòria i les setmanes fins ara. I costarà molt veure segons quines cares darrere els faristols d'una institució usurpada, cantant resultats, dades i tota mena d'informacions oficials d'alguna cosa que no és, ni mai serà, seva.
Però així estan les coses i, o bé ens mudem per a l'ocasió, perquè ens hi va la vida com a país i com a societat, o ho perdem tot: la festa i la democràcia. No ens enganyem, la jornada d'avui no és ni democràtica ni festiva. I així i tot, sortirem a guanyar, a donar-ho tot a la pista de ball, perquè si no, potser no hi haurà demà.