Confondre masclisme amb gramàtica i correcció de gènere amb solucions estrambòtiques genera mostres del calibre del ja famós "donanatge" de l'Ajuntament de Barcelona, per referir-se als homenatges fets a dones. Seguint aquest mateix raonament, hauríem de parlar de "donanitat" (no d'humanitat), o de "donanisme" (no d'humanisme), que mira que sona lleig. I és que quan la ideologia es vol imposar a qualsevol preu i sense criteri només serveix per exhibir ignorància.
El darrer capítol (de moment) d'aquest esperpent gramatical ens el presenta Empar Moliner en aquest article, a propòsit de la nova ocurrència de l'Ajuntament barceloní, que sense cap pudor parla de famílies monoparentals i de famílies "monomarentals", en una nova demostració d'incultura més que preocupant per a uns alts servidors públics.
Humilment, recomanaria a tots els/les membres (que ningú no es pugui ofendre, no fos cas) del consistori del cap i casal que fessin el favor de llegir el molt i molt ben argumentat, lingüísticament parlant, que ha escrit Carme Junyent al llarg de la seva carrera sobre aquesta qüestió. Potser no saben qui és, però per tal que puguin arribar a les seves obres amb més facilitat, remarco que és dona, cosa que esvaeix, d'entrada, determinades suspicàcies. De moment, i perquè entenguin la magnitud de la bajanada del terme "monomarental", un enllaç al comentari que en fa el TERMCAT, centre de terminologia de solvència científica més que contrastada.
Comentari final: i si pensen una mica abans d'inventar segons quines coses? Una mica de reflexió i un puntet de coneixement (i de coneixements) evitarien moltes vergonyes, tant pròpies com alienes.