Segons el Gènesi, quan Adam va menjar el fruit prohibit del paradís, va ser castigat a haver-se de guanyar el pa amb la suor del seu front. A banda d'aquest autèntic càstig bíblic, el treball, avui dia -es veu que això del paradís ens queda lluny-, és un bé preuat, encara que guanyar-se el sou (el pa, en versió contemporània) no sempre tingui totes les connotacions positives que en caldria esperar.
Sigui com sigui, de tant en tant, la feina, fins i tot la més avorrida i grisa, ens sorprèn amb moments prou satisfactoris que ens recorden que amb el nostre treball, amb la feina d'un equip divers, curiós, canviant, pot aportar alguna cosa de valor als altres, alguna experiència positiva i satisfactòria. Aleshores, només aleshores, allò que fem té realment sentit.
Ahir vaig tenir l'orgull de participar en l'acte de lliurament de la desena edició dels Premis Llanterna Digital, una iniciativa coral, a la qual, al llarg dels anys, s'hi han anat sumant més i més agents que han fet possible la seva evolució i creixement. Ahir, les cares de satisfacció dels premiats i també les de l'equip humà que hi ha al darrere em van recordar que la feina, a banda d'aportar un sou, també regala, gairebé per sorpresa, moments inoblidables.