per en 1 Febrer 2017
339 Vistes

Semblava que no havia d'arribar mai, però sí.  Ha caigut, finalment, el gener, aquest mes a cavall entre els darrers sons nadalencs i la mandra d'unes setmanes lentes, feixugues i no sempre del tot còmodes d'anar passant.

Però tot arriba, i ja som al febrer, un mes escapçat, breu i sempre intens i imprevisible.  Si mirem el refranyer, trobarem una llarguíssima llista de dites que parlen d'aquest mes que avui encetem.  I si ens hi fixem una mica, ens adonarem que moltes parlen de com és d'imprevisible.  Tant pot dur pluja, com fred, com sol... o com una mica de tot segons el moment del dia, inclús.

Però sigui com sigui, hi hem arribat, amb ganes de passi lleugera aquest avantsala de la primavera, malgrat totes les seves incerteses.  I amb aquest esperit optimista que tot sovint ens acompanya, i que mai no hauríem de perdre, esperem i desitgem que aquest febrer de 2017 faci bona la dita que afirma que el sol de febrer emmascara com un calder.  Que per alguna raó el sol sempre és llum, escalfor i vida.  Conjurem-nos perquè cap de les tres no ens falti mai.

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.