login
Inicia sessió

register
Registra't

No cal que en facis gaire cas

feblesa

És gairebé un tòpic afirmar que la vàlua d'algú té la seva mesura en la dels seus oponents. Aquesta idea tant es pot aplicar a un equip esportiu, com a una persona, com a un líder polític, com gairebé allà on vulguem on hi hagi persones en contacte o rivalitats més o menys manifestes.

Seguint aquest raonament, caldria demanar-nos quin és el valor de cadascú, per exemple, a l'Ajuntament de Lleida, on el partit que dóna suport a l'equip de govern no és capaç ni de trobar un líder que el representi i ha de recórrer a una gestora de la qual formen part, fins i tot, militants aliens al territori. Aquesta és la situació actual de Ciutadans a la capital del Segrià. I no és que una gestora sigui res de nou, que a casa dels socialistes prou que saben el pa que s'hi dona, però no és la millor de les solucions possibles, i menys quan s'està tan al costat del poder i no a l'oposició.

Els governs massa forts, les majories absolutes, sempre són perilloses, però els governs massa febles, els que han de treballar sempre condicionats per interessos d'algú, també. El resultat, tard o d'hora, sempre acaba sent el mateix: la mediocritat. La mediocritat en la gestió, la mediocritat en els serveis públics i la mediocritat, inclús, en les maneres de fer de les persones. I és que sempre resulta més positiu tenir un bon rival que ens faci forts que no algú massa feble, però amb plena capacitat d'influència (o de connivència), que ens faci més febles. Al capdavall, qui acaba perdent, en qualsevol cas, és el ciutadà, que no té cap culpa de les misèries dels partits, però que en pateix les conseqüències.

Comentaris (0)26-07-2017 06:29:12

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: