Fastigós i vomitiu. Aquests dos adjectius els va fer servir la diputada Sánchez Camacho tot abandonant, suposadament indignada, el Parlament de Catalunya. Gens malament, pronunciats allà on es van pronunciar.
El que jo em demano, llegint la notícia és a què es referia la popular. Possibilitats:
1. A una resolució aprovada per gairebé 2/3 de la Cambra?
2. Al fet que un parlament democràtic demani a un govern democràtic una sèrie de mesures per donar una resposta democràtica a l'expressió majoritàriament expressada per la població de manera democràtica?
3. Al propi Parlament?
4. Al fet que no es faci la seva voluntat.
En qualsevol dels quatre casos, una postura absolutament contrària al respecte que mereix qualsevol cosa que passi, de manera democràtica, en un Parlament. Tot un símptoma.
I ja posats, caldria demanar-li també, a què es referia quan va dir "això s'ha acabat, és el final". Final de què? D'un parlament? (de debò pensa a suspendre les nostres institucions?), de la seva presència al Parlament (ho dubto)? de la tolerància amb el debat democràtic?
I per tancar el cercle de despropòsits, també m'agradaria saber a què es referia quan va dir "això serà irrespirable". Potser a l'Ulster que ens havien de muntar els seus amics de Ciutadans? O potser és que ja pensa en una intervenció amb pots de fum? (com en la Catalunya de la seva infantesa).
Gran demòcrata, aquesta dona. Aviat, insuperable.
