Que la política ja fa dies que tendeix a l'esperpent és una evidència que es pot constatar en qualsevol ple parlamentari, o a través de multitud de declaracions públiques dels seus més alts representants. Vivim moments en què l'antic debat ha deixat pas a l'insult i a la provocació, sense cap més recorregut que el titular cridaner o la foto ocurrent. Però quan no hi ha res rere les paraules i els gestos, tard o d'hora, l'absurd es va fent evident, com els ha passat ara als líders de Ciutadans i del PP que després d'omplir-se la boca sobre la seva predisposició a visitar els presos polítics, si fos el cas, i de denunciar sense pietat el suposat tracte de favor que reben a les presons catalanes, ara han hagut de fer l'orni, quan han rebut una invitació dels propis presos perquè els visitin i comprovin les seves condicions de reclusió.
És molt fàcil dir coses sense cap base ni fonament, amb la confiança que ningú no comprovarà si allò que es diu és cert. És molt fàcil mentir i difamar, però ja sabem que això dura poc, i que de seguida et deixa en evidència. Ahir vam saber que els presos polítics de Lledoners han convidat Arrimadas i Albiol a visitar-los, per comprovar les seves condicions de vida. Però, és clar, una cosa és parlar i dir el que es vol des de la distància, i una altra de ben diferent mirar als ulls aquell a qui es vol humiliar, amb la certesa que tot el que es diu és fals i tendenciós.
Els líders polítics conservadors, doncs, han hagut de recórrer al vell argument que no volen participar en el circ mediàtic dels presos, quan han estat ells mateixos els que han encès la metxa de la provocació i de l'ofensa gratuïta. Ara, en qualsevol cas, se'ls desmunta el seu gran argument i la seva gran mentida de fa mesos. Els tocarà buscar una altra manera d'ofendre i d'agredir verbalment. Potser, tot plegat només és l'avançada del que pot ser el judici contra els presos polítics: l'ensorrament d'una gran mentida, perversa i sostinguda per les més altes instàncies de l'estat. O potser la constatació definitiva d'un altre gran engany: el de la democràcia espanyola.