Mentre a Catalunya es pot desmuntar el sistema educatiu vigent, per tal d'afavorir (teòricament) quatre alumnes que demanen l'espanyol com a llengua vehicular, al País Valencià són 14.000 els alumnes que no podran accedir a l'educació en la seva llengua.
No deixa de ser curiós el poc respecte del govern popular cap a uns quants milers de famílies i la dedicació que apliquen a quatre pares, en un altre territori. Es veu que el que és dret en algun lloc, no passa de desig en un altre. I aquests són els que parlen d'eliminar diferències.
La resposta de pares i docents ha estat clara i contundent. Tan clara i tan contundent com la sordesa de la classe política (PP i PSOE, perquè també en aquesta matèria les diferències són pràcticament imperceptible).
Sigui com sigui, la realitat és la que és, i la Constitució consagra l'obligació de saber l'espanyol, no el català. Per tant, com diria la diputada Fabra: "que se jodan".
Aquest és l'autèntic marc legal constitucional. Les proves, a Catalunya i al País Valencià (entre altres) són més que inqüestionables.
Vist el panorama, i si volem subsistir i conservar el dret a aprendre en la nostra llengua, cal que fem les maletes sense badar gaire, que aquestes situacions, en pocs anys, es poden tornar irreversibles.