"Tal faràs, tal trobaràs" diu la dita. Tot i que d'entrada pugui sonar a sentència gairebé condemnatòria, aquesta afirmació acaba tenint força sentit en gairebé tots els àmbits de les nostres vides. Qui no es va sentir "si estudies, aprovaràs", en etapa escolar, sense anar més lluny? Tant si era per reconèixer els nostres mèrits com per recriminar les nostres carències. I és que la major part de les coses no acostuma a passar per casualitat ni per atzar, sinó que és, vulguem o no, el resultat lògic de tota una sèrie de comportaments i d'actituds.
Estimem, i acabem sent estimats. Treballem i, d'una manera o altra, se'ns acaba reconeixent la feina. Estudiem, i acabem sabent coses. Així de senzill, o potser així de complicat, perquè no sempre és tan fàcil trobar la manera d'arribar a allò que voldríem assolir. Ni d'evitar allò que no voldríem a cap preu.
Suposo que deu ser el final de l'estiu qui m'ha fet venir al cap aquesta reflexió. Suposo que també la manera com haurem passat quest temps de fer coses diferents a les que fem durant la resta de l'any marcarà una mica com seran els propers mesos, tant si hem estat treballant, com si hem pogut descansar. A cap i a la fi, acostumem a ser allò que fem, perquè sempre construïm el nostre futur a partir dels nostres fets, de les nostres acciones, no de les grans paraules, ni de les bones intencions.
