Molt negres se les han de veure aquells que s'oposen a la independència per haver de recórrer a un personatge de tan dubtosa memòria com Felipe González. I és que acaba d'entrar en escena un dels pocs que faltaven per dir-nos que som una colla de nazis. I ho ha fet.
Potser la jubilació de luxe de l'expresident li ha fet perdre una mica la memòria, fins al punt d'oblidar que els nazis van ser una colla d'assassins, responsables d'un veritable projecte d'extermini ètnic, sota l'empara d'un estat. No em consta -potser el meu fanatisme no em deixa veure la realitat- l'existència de forns crematoris a Montserrat, ni de camps d'extermini als cingles de Tavertet, posem per cas. Tot i que qualsevol dia també ens ho podem sentir.
Però encara pitjor que la desmemòria de Gonzàlez és la poca autoritat moral amb què parla de segons quines coses. No oblidem que l'ombra d'una autèntica banda criminal, els GAL, encara es projecta sobre la seva persona i sobre les seves accions de govern. I no oblidem tampoc que ell mateix és una de les millors (i més indignes) proves de com funcionen les portes giratòries en política, on determinades decisions acaben facilitant una mena de pensió de luxe en algun consell d'administració. En aquest cas, d'una companyia gasista, curiosament.
Un nou exercici de cinisme sense límits, l'aparició de González. Ara que ja ha soltat la seva parida, ja pot tornar a la seva ociosa existència i a escoltar les lloances dels seus escolanets d'allò que encara s'entesten a qualificar de socialisme.
