Ahir ho va deixar claríssim: Anna Gabriel s'exilia a Ginebra perquè no té cap garantia d'un judici just a Espanya. I té tota la raó, perquè ella és, ara mateix, la bèstia parda de l'independentisme i ja fa anys que ha estat jutjada i condemnada per la classe política i pels mitjans. Què pot esperar dels tribunals, especialment vistes les seves actuacions dels darrers mesos? Justícia, segur que no.
Anna Gabriel és un d'aquells personatges amb qui pots combregar més o menys, o gens fins i tot, a nivell ideològic, però a qui no se li poden negar ni el valor ni la coherència. De passada, no ho oblidem, algunes de les seves intervencions parlamentàries han estat molt més que memorables, i haurien de ser objecte de visionat recurrent per molts dels que ara ocupen els escons i s'omplen la boca amb segons quines proclames. És el que té ser una persona formada, amb ofici i benefici més enllà de la política, cosa que no els passa a tants i tants, que han d'aguantar carros i carretes i empassar-se el que sigui per un plat de cigrons pagat amb diners públics.
I parlant de plats, l'exili mai no és plat de gust. Qui sap quan podrà tornar a Catalunya. Però aquesta és una elecció valenta que li permetrà seguir treballant per la justícia, per la democràcia i per la independència. Anna Gabriel és la prova definitiva que estem davant de presos i exiliats polítics, no de delinqüents ni de terroristes com assenyalen les veus oficials. Mireia Boya ho anunciava fa uns dies: "si volen un judici polític, tindran un judici polític". Ara, la seva companya de formació ho ratifica, i de quina manera, abandonat la terra on va néixer i on ha viscut i crescut, per tal d'aconseguir, des d'una posició personal molt dura, que no podem ni imaginar, que tots puguem tenir un futur millor. I ella també. Bona sort, i gràcies.