Imaginem la situació: inauguració en l'àmbit cultural. Parlament a càrrec d'un destacat actor i director teatral. Esplèndid. La intervenció es clou amb un text de Lorca en què el poeta reflexiona sobre els valors i la importància del teatre. Aplaudiments ben merescuts.
A continuació, cloenda a càrrec del representant polític de torn. Primer bon dia: una defensa dels valors del bilingüisme, tot aprofitant el text en castellà acabat de llegir, en un intent no tant de defensar totes les llengües, sinó més aviat de justificar determinades actituds i pràctiques subtilment criticades en la intervenció anterior. Tot plegat, unes explicacions fora de lloc que ningú no demanava. I ja sabem que qui s'entesta a donar explicacions que ningú no demana, sempre acaba amagant alguna cosa. Per cert, una suposada defensa de les llengües feta destrossant, un cop més el català, com ja és habitual en el personatge, malgrat els anys d'ofici.
Aquest és el nivell i aquesta és la realitat d'un dels nostres polítics de primer nivell. Molt trist intentar justificar allò que no té justificació en un marc on no venia al cas, i amb la manca de solvència lingüística amb que ho va fer. Deu ser allò de la nova política feta per polítics vells (rancis). Un exemple més, malgrat tot.
Sort que la representació posterior als parlaments va retornar el nivell artístic i cultural al de la intervenció inicial, sense estridències ni sortides de to, amb creativitat i rigor escènic. Al nivell que cal esperar, i que rebem, dels nostres creadors i dels autèntics protagonistes de la cultura d'aquest país.