Excàlibur és el nom de l'espasa del Rei Artús. Una espasa voltada de misteri i de f antasia, que el propi rei, abans de morir, va ordenar que fos llençada a un estany, on va ser recollida i enfonsada per la mà de la dama del llac, que hi va emergir per recollir-la.
Excàlibur també és el nom d'un gosset condemnat a mort i executat pel simple fet de ser l'animal de companyia d'una persona infectada pel virus de l'ebola.
Si tenim en compte que bona part de la comunitat científica no té gens clar, ans al contrari, que un gos pugui transmetre la malaltia, encara que en sigui portadora, i que una altra bona part demana que s'aïlli l'animal i que s'aprofiti per estudiar el per què d'aquesta manca de capacitat transmissora, la solució de l'execució és la més absurda, inútil i cruel que es pot prendre.
Però això és Espanya. Una terra de guerrers, acostumada a guanyar matant i a autoafirmar-se per la força de les armes. I el cas de l'ebola no podia ser res de diferent. Neutralitzar el virus havia de passar per la mort d'algú, a mans dels hipotètics salvadors de la pàtria. Mala manera de recordar-nos aquella dita hispana que sosté que "muerto el perro se acabó la rabia" (o l'ebola?).
I si no n'hi ha prou, ja hi ha algú més amb qui fer sang: Teresa Romero, una dona que d'avui per demà sap que ha contret una malaltia sovint mortal, que l'ha pogut transmetre als seus familiars i que, degudament sotmesa a pressió (i d'això els polítics en saben molt) pot acabar admetent que va matar Kennedy, si s'hi entesten. De fet, el conseller de sanitat madrileny ja la presenta, inclús, com a mentidera. Tot un primer pas cap a la seva culpabilització total dels fets (temps al temps), i cap a la impunitat, un cop més, dels autèntics responsables. Quina vergonya de representant polític, aquest tal Rodríguez.
Quanta brutalitat ancestral i inútil. Potser anirà sent hora que alguna mà reculli la memòria del gosset i en faci lliçó, si més no, per protegir altres víctimes innocents, com la seva ama.
