De tant en tant costa pair la realitat quan les notícies, totes ben diferents, s'amunteguen en poc temps. Això és el que passa aquests darrers dies.
La mort de Suárez comparteix titulars amb la victòria del Barça al Bernabéu, amb l'enregistrament de "Boig per tu" interpretat per Shakira, l'espectacular triomf de Marc Márquez en la primera cursa de la temporada, els ecos de les càrregues policials a Madrid o la petició del Barça de la retirada d'un anunci d'auriculars en què apareix Cesc Fàbregas (potser per massa fidel a la realitat?).
Si ens ho mirem en detall, molta demagògia i molta hipocresia juntes. Tanta que només em venen ganes de passar pàgina com més aviat millor. I és que, de tot plegat, em quedo amb la notícia del tema que Shakira ha versionat, i crec que amb força elegància, encara que hagi modificat els primers compassos de la versió original que anunciaven inequívocament el que venia després, i amb l'encert de mantenir un barbarisme històric, que bé mereix passar a la posteritat, fossilitzat en la lletra d'una gran cançó, icona d'una època del nostre país.
Sort en tenim que quan tot es manipula tant com els que ha passat aquests darrers dies, sempre ens queda el refugi de la música per evadir-nos una mica de tota aquesta realitat (encara que determinada música, interpretada per segons qui, ofengui a alguns).
