900 euros és import suficient, a Madrid, per fer fora de casa seva a una dona que, incapaç de resistir la situació, s'ha suïcidat. 900 euros.
I això passa el mateix dia que ens arriba la notícia de la mort de Martí de Riquer, en una coincidència macabra que ens demostra que davant la mort, només som iguals pel que fa al resultat final. Martí de Riquer ha rebut el merescut homenatge del món de la cultura; l'Amparo (la dels 900 euros), la indiferència més absoluta per part d'un sistema financer, administratiu, judicial i polític que ha posat preu a la seva vida.
I també ha passat això el dia que hem sabut que Rodrigo Rato, responsable de la caiguda de Bankia i de milers de desnonaments, d'alguns suïcidis i de moltíssims drames familiars, ha estat refitxat pel Banc de Santander, amb un sou indecent, sobretot per a algú amb el seu historial d'èxits.
Ironies de la vida. Mentre un signa un contracte amb tots els privilegis, altres moren per 900 misserables (o no tan misserables, perquè acaben sent mortals) euros. Coses del Madrid modern i modèlic que ens volen vendre. I és que quan es tracta d'execucions (mai més ben aplicat el mot), encara que siguin hipotecàries, no val allò del relaxing cup of café con leche.
