Aquests dies s'està celebrant a la localitat suïssa de Davos, una nova edició del Fòrum Econòmic Mundial, on experts i mandataris d'arreu debaten sobre economia i sobre com es repartirà la riquesa (i la misèria) durant els propers mesos. I això passa enmig del luxe que tan altes ments i tan alts mandataris mereixen.
Paral.lelament, a pocs quilòmetres de distància, i en un altre racó d'Europa, aquest amb topònims de clares reminiscències bèl.liques, ha de ser una ONG, Metges Sense Fronteres, qui es decideixi a alçar un camp de refugiats per acollir amb una mínima, diguem-ne, humanitat, els milers de refugiats de guerra que intenten creuar el Canal de la Mànega i arribar a la Gran Bretanya, enmig de l'hivern, la pluja i el fred. Nous camps de refugiats al cor de la vella Europa. Una nova vergonya.
Dues cares de la mateixa moneda: aquesta Europa que acull a tot tren els rics i que ignora els refugiats de guerra. En això algun que altre país està demostrant una extraordinària destresa, polida i desenvolupada al llarg de dècades d'atenció més que qüestionable als més necessitats, als que han de fugir del seu país per sobreviure.
A casa nostra, mentrestant, també tenim ONG de tota mena que acaben fent allò que governs i administracions no fan, pel motiu que sigui, mentre esperem algun refugiat a qui poder acollir amb dignitat. Però, és clar, en aquesta matèria, tampoc no hi pintem res i anem a remolc d'uns governants espanyols que ni hi són ni se'ls espera, per donar sostre a aquells que tant els haurien de recordar un passat no pas tan llunyà, si tinguessin una mínima decència en la seva memòria històrica. Però no és el cas.