Ja fa anys que Catalunya s'ha dotat d'alguns instruments que, ben treballats, podrien arribar a ser autèntiques estructures d'estat, però que, de moment, no passen de simples empreses públiques o organismes més o menys públics que sembla que tinguin, entre els seus objectius no explicitables, oferir unes nòmines impròpies del sector públic, a uns determinats personatges, a canvi d'una feina més que qüestionable, des de la perspectiva de la dedicació que realment exigeix. Sobresous de luxe, vaja.
Un bon exemple del que dic és el CAC, el Consell de l'Audiovisual de Catalunya, que si bé pot ser un instrument molt útil, si més no, per anar llençant senyals d'alerta sobre determinades pràctiques de les televisions en particular i del món audiovisual en general, no sembla que hagi tingut fins ara un recorregut gaire modèlic i que, de fet, actualment es veu immers en un procés de retallades més que justificades, segurament, però també segurament mal executades, si l'organisme en qüestió vol oferir a la societat un autèntic servei, i no una via d'enriquiment als seus directius.
De tota manera, sembla que es preveuen canvis en aquest escenari i s'anuncia la supressió les retribucions dels consellers de la CCMA i el CAC per a aquells casos que no tinguin dedicació exclusiva. Ja aniria sent hora, sobretot pensant de quines retribucions estem parlant. Veurem si finalment és veritat.
De moment, l'únic que podem tenir una mica clar és que fins al moment, algunes d'aquestes suposades estructures d'estat (expressió màgica que comença a servir per dignificar qualsevol averració) han estat més aviat plataformes de lucre autonòmic. I en podem trobar en tots els àmbits, no només en el que comento.
Benvinguts siguin els canvis, si han de posar ordre en el dens mapa de les empreses i organismes públics i semipúblics de dubtosa utilitat, en molts casos, però amb uns nivells retributius molt més que qüestionables.