Fa un parell de dies vam encetar, astronòmicament, l'estiu. Aquesta nit, d'altra banda, tindrà lloc l'estrena popular, a cop de petards i fogueres. Ja se sap, a l'estiu, tota cuca viu, i tenim ganes d'espolsar-nos una mica tota la ronya acumulada aquests darrers mesos. Tenim ganes de començar una feina de temporada, d'oblidar-nos una temporada de la feina, d'aparcar d'alguna manera la rutina i de deixar-nos seduir pel bon temps i pel sol.
Ben aviat tot canviarà el seu ritme habitual, des de l'agenda política fins a la graella televisiva. I és que cal aquest petit parèntesi que ens recorda que seguim vius i que tenim altres coses a fer i en què ocupar els nostres pensaments, més enllà de les cabòries habituals.
Tanmateix, pensem que la realitat sempre és tossuda i que la nit més curta i el dia més llarg ja els hem passat. Gaudim del bon temps, però no perdem de vista que els dies, lentament però de manera inexorable, ja mateix, es van escurçant. De fet, ens agradi o no, anem de cara a l'hivern.
Potser és el moment de conjurar-nos contra el futur, de gaudir el present i de no patir tant per allò que passarà. El present és ara mateix i el futur, per més que ens hi entestem, encara ha d'arribar i no és altra cosa que una incògnita que caldrà anar descobrint.
De moment, bona revetlla de Sant Joan a tothom.
