Estava cantat i finalment ha passat. PP i Ciutadans s'han posat d'acord en un pacte que té, com a únic objectiu real, blindar la unitat d'Espanya en tots els àmbits (i remarco "unitat" aplicable a tot), ni que sigui a costa de la pèrdua de la credibilitat, si mai n'han tingut, de Ciutadans, i de l'enterrament polític de la corrupció del PP, que seguirà impune, tret que els tribunals diguin la seva en un sentit diferent. Està per veure.
Res de nou, de fet. Qui podia dubtar que antics peperos es posarien d'acord amb el PP actual? La dreta més rància i la dreta recuperada de la paperera de la història, que diria aquell. Franquistes de tota la vida i neofalangistes, un cop més, de la maneta. Ara només cal veure si algú més se suma a aquesta macabra orquestra i fa sonar la fanfàrria de la majoria al Congrés dels Diputats. I si no, sant tornem-hi, terceres eleccions i un any de coll que haurà aconseguit Rajoy, governant a plaer i sense retre comptes a ningú per allò de la provisionalitat.
El mirem com el mirem, el panorama polític espanyol és patètic i està mostrant fins a l'extenuació totes les seves carències, començant per la incapacitat d'arribar a pactes, més enllà de l'acceptació gairebé incondicional, per part dels uns, de les condicions dels altres. Va passar fa uns mesos amb el PSOE i passa ara amb el PP. Al mig, uns Ciutadans ben coneguts per nosaltres i tan absolutament buits de contingut ideològic que poden acceptar el que sigui per tal de semblar responsables i centrats. Ni que sigui venent-se l'ànima, o els votants, al millor postor.
Ara comença el teatre parlamentari. Ja s'ho faran. Que mantinguin posicions tots plegats o que algú cedeixi. És el seu problema, encara que nosaltres en pagarem les conseqüències. Però com dèiem els que tenim una certa edat quan la tele no sintonitzava bé o quan saltava la llum, "és d'ells". D'acord, nosaltres ens quedàvem a fosques o sense entreteniment, però més tranquils i exempts de responsabilitat. Ho veieu, com els anys grisos del franquisme no han marxat del tot?