Cada dia que passa resulta més evident que els poders de l'Estat Espanyol han declarat una guerra total contra l'independentisme. Ja no es tracta ni d'intervenir les institucions, ni d'anul·lar els caps polítics. L'objectiu ja és acabar totalment amb el moviment independentista i retornar-lo a la marginalitat social i política durant dècades. La manera? Atacant de manera indiscriminada tot i tothom, creant un estat de fragilitat permanent en la societat i acarnissant-se especialment amb un seguit, que cada cop serà més llarg de personatges. És la lògica de la guerra, i la guerra no vol presoners, que exigeixen vigilants i despeses, volen l'aniquilació de l'enemic. En aquest cas, l'aniquilació política i social i, de passada, cultural, identitària i lingüística.
Davant d'aquest escenari, em sembla urgent començar a pensar i a actuar amb aquesta mateixa lògica de guerra. I això vol dir estratègia. Però també vol dir saber replegar-se quan calgui, abandonar posicions conquerides, reordenar les forces, avançar només quan hi ha la certesa de guanyar, atrinxerar-se el temps que calgui, combatre amb exèrcits nombrosos o en guerrilles, segons convingui... és a dir, abandonar la lògica democràtica que diu que tenir la raó i els vots són garantia d'alguna cosa i entendre que per fer front a qui ens vol anorrear, cal començar a pensar com ell i preveure els seus moviments i la seva brutalitat.
Crec que és l'hora que algun dirigent polític expliqui la situació real i deixi de vendre el fum d'un foc legítim però ara mateix impossible. És hora que comencem a canviar la nostra manera de pensar i d'actuar i que, per exemple, alguna associació cívica comenci a encapçalar una estratègia de denúncia continuada contra tothom que ens amenaça, i que els partits comencin a definir un pla de reconquesta institucional i de reconstrucció nacional, sabedors que tota guerra té baixes, moltes baixes, però aquest el preu que pagarem si de debò volem guanyar-la, ni que sigui perdent tantes batalles com calgui. Només així podrem sobreviure davant de qui té els diners, la propaganda, les armes i les normes i en sap fer ús sense cap pudor. Si us plau, llegim la realitat com és i no com ens agradaria que fos (o com per lògica democràtica hauria de ser).