per en 18 Juny 2014
437 Vistes

No sé si serà resultat de l'eufòria monàrquica, la  passió futbolística o l'arribada de l'estiu, però d'un temps ençà estan, els ministres espanyols, embolicats en una mena de competició de mascles alfa, a veure qui la fa més grossa.

Primer va ser el ja vell conegut Cañete i la seva superioritat intel.lectual respecte a les dones; una superioritat que li pot costar algun que altre comissariat europeu.  No fa gaires dies, el sempre silenciós Gallardón es despenja indultant un guàrdia civil que va enregistrar amb el mòbil una violació, enmig de riallades.  I com que deu ser veritat aquella dita tan seva que no hay dos sin tres, araarriba Margallo amb una frase per a la posteritat:  si se quiere llevar a mi mujer, lo mínimo es hablarlo.

Entre tots tres tenim el perfil perfecte del pensament popular sobre les dones:  éssers intel.lectualment inferiors, susceptibles de ser violades quan calgui i moneda de canvi en mans del seu amo, el marit.  Gens malament en ple segle XXI.

Evidentment, ni una paraula de desaprovació dels seus.  Ni de les seves.  O por, o connivència.  Qui ho sap.

Cada dia em costa més entendre què passa pel cap de les dones que voten gent com aquesta.  I em preocupa.

Publicat a: Actualitat
miquel pubill
sa la pot quedar...
19 Juny 2014