En el fons, si demanéssim a tothom quina és la seva màxima aspiració en la vida, segurament ens diria que ser feliç. La resta: els diners, la feina, els luxes, la salut, la fama (aquí, cadascú per allà on l'enfili), no són més que mitjans per arribar a aquest estadi de satisfacció personal que en diem felicitat.
Però com tot en la vida, ni la felicitat és permanent. Mirem una mica enrere i podrem recordar un bon seguit de moments que hauríem volgut que no passessin mai, quan els vam viure, perquè ens hi trobàvem a gust. Segurament, eren autèntics moments de felicitat que, posats un rere l'altre, acaben dibuixant una existència satisfactòria i feliç.
Ara que es vol acabar l'estiu, m'han vingut ganes de compartir el lema d'un dels espots de televisió característics d'aquesta estació. És aquell que, més enllà dels personatges (joves, bonics i polits) i dels escenaris (platges paradisíaques), ens ha deixat un missatge que no estaria de més recordar de tant en tant, si més no per valorar tot el que ens passa de bo: "que bé que s'està quan s'està bé". Així, a força de repetir aquestes paraules, quan realment tinguin sentit, descobrirem que res no és tan negre com sembla i que la felicitat no és tan excepcional com de vegades ens pensem.
