Julio Anguita va dir, no fa gaire, que davant de la realitat política actual, cal votar partits honestos. I si l'honestedat es troba a l'extrema dreta, doncs cal votar-la. Més enllà de la repulsió que em provoca l'extrema dreta, coincideixo amb Anguita en la necessitat de no perpetuar, a traves del vot, l'ús i abús de poder de partits deslegitimats per la corrupció i la mentida.
Fins aquí, tota una proposta de regeneració democràtica. Però la pregunta és immediata: i a qui hem de votar, doncs? Aleshores, la cosa se'ns complica perquè vivim -i patim- una estructura de partits sense gaires canvis significatius des de fa dècades i, de vegades, fins i tot amb els mateixos noms al capdavant.
A Catalunya, pionera en moltes coses, sembla que alguna cosa es mou per l'esquerra. La gent de Procés Constituent, amb Teresa Forcades i Arcadi Oliveres al capdavant, han obert vies de diàleg amb formacions d'esquerra per mirar d'arribar a una candidatura conjunta de cara a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Sense dubte, una proposta molt atractiva, perquè comencem a anar molt coixos de propostes polítiques capaces de trencar el discurs gairebé únic de la dictadura dels mercats, compartit gairebé per tothom.
No oblidem que tot just som a principis de segle, moment propici per als grans canvis socials. I, a hores d'ara, no crec que ningú dubti que la sortida de la crisi comportarà canvis prou substancials, i no aniria malament que no fossin negatius, per cert.
Sense cap intenció de posar aigua al vi, només hi veig dos grans riscos en la proposta de Procés Constituent. El primer, per part d'Iniciativa i companyia, que no s'acaben d'aclarir què volen ser de grans: hereus del PSUC, ecologistes, independentistes, confederalistes...? i així van fent en terra de ningú. El segon risc vindria de les CUP i la seva tendència natural a l'explicitació del matís fins a l'exasperació, a través de "sí crítics", "no positius" o el que calgui.
Estic convençut que entre Procés, CUP, Iniciativa i altres descontents de formacions d'esquerra hi ha la llavor d'alguna cosa molt gran i amb molt futur. Només cal veure si, per un cop, no fan cas de la maledicció històrica de les esquerres, i són capaços de fer alguna cosa plegats. L'aposta és sobre la taula.
