Definitivament, el mapa mental de la política, tal com l'havíem conegut fins ara, ha canviat i més val que ens anem acostumant a llegir les coses de manera diferent a com ho hem fet fins ara, especialment quan sentim parlar de les esquerres.
Mirem on mirem, l'esquerra de sempre ja no hi és, ni tornarà. Els autoproclamats socialistes han copiat amb destresa les tàctiques i els arguments de la dreta de tota la vida, i s'hi han acomodat. No els costa res pactar amb Ciutadans, posem per cas, ni embolicar-se en la bandera d'Espanya per carregar contra qualsevol legítima aspiració d'un poble per ser allò que vulgui, ni per atemptar sense miraments, i escudats rere una determinada interpretació de les lleis i en unes determinades estructures, contra el català.
Altres formacions suposadament d'esquerres, com ara la que governa Barcelona, tampoc no se n'estan, i miren d'esborrar tota referència a una història que per més que la vulguin negar va existir i que sembla que els molesti, mentre recuperen i treuen al carrer imatges del dictador. Quin sentit té fer treure el bust d'un rei i recuperar una estàtua de Franco? Fem apostes a veure quantes sessions fotogràfiques no es faran al costat del dictador? De passada, es prohibeix una desfilada de la Coronela per la Diada. El pas següent? Prohibiran els trabucaires per violents? Ja hi ha algun precedent. Els bastoners, per evitar males interpretacions amb els balls de bastons? Per cert, no oblidem que els governen Barcelona no ho fan sols, sinó en coalició amb els que pacten amb Ciutadans. Tota una declaració de principis.
Mala peça al teler si les esquerres abandonen la ideologia que les ha definit fins ara, perquè aleshores, tot l'espai, sota les sigles que calgui, serà per a la dreta més dura. I mirem on mirem, no es veuen gaires senyals positius que indiquin que això no passarà (si és que no ha passat ja, i encara no ens n'hem adonat).