Una de les pitjors coses que tenen els temps d'espera, en qüestions polítiques, és que obliguen els diferents partits a oferir un titular diari als mitjans de comuicació, cosa que, tot sovint, propicia que l'estupidesa més absoluta prengui valor de notícia.
Això és el que està passant amb el compàs d'espera que ens tocarà patir fins que no arribi les tan promeses data i pregunta sobre el futur del nostre país.
Convergència manté la promesa de fer-les públiques abans de finals d'any. Unió, segueix posant tants pals a les rodes com pot, sobretot per part del seu màxim responsable, més ocupat a agradar als seus companys de seient d'avió que de fer res de bo. El PP i Ciutadans mantenen les seves posicions radicals i apocalíptiques de sempre (s'agraeix la claredat), el PSC (o PSOE, o el que sigui), ara parla d'una consulta pactada amb l'estat si governen a Madrid (com si no sabéssim com ens va quan governen allà -i aquí-), Iniciativa i els seus col.legues segueixen amb una indefinició cada cop més insostenible (tant costa dir que volen seguir a Espanya, i punt?), i Esquerra segueix desfullant la margarida de si entraran o no al govern i com s'han de situar en un escenari de convocatòria de consulta, sense prendre gaire mal i mirant de treure'n el màxim rèdit possible.
Cansa. Cansa molt que la política hagi esdevingut una pura esgrima entre partits i un teatre de l'absurd on els únics que sempre perdem som els ciutadans que patim la seva incompetència i els seus dubtes, a base de constatar com es queden pel camí els nostres drets socials i de veure'ns cada cop més empobrits, mentre ells prioritzen la foto de portada.
L'únic que tenen de bo les esperes, malgrat tot, és que un bon dia acostumen a acabar-se, desapareixen totes aquestes ximpleries i tothom acaba prenent partit, d'un cop per tots. Aleshores comencen a passar coses, realment.
