Com no espavilem una mica amb això de la independència, no hi serem a temps. D'acord, aquesta afirmació pot semblar massa contundent, però és que a la vista del procés accelerat de recentralització del govern de Madrid, i més ara que han començat a creure que això nostre pot anar de debò, ja no és que en cada bugada perdem un llençol, sinó que perdem un cistell de roba sencer.
La cosa ja ve d'anys, quan vam començar a permetre que l'estat passés davant nostre en qüestions com ara la dependència. Tot era a fi de bé, això de deixar-nos trepitjar el poc espai que tenim. El temps ha posat les coses al seu lloc, i a nosaltres ens ha deixat sense els recursos que necessitem. Després, ja més recentment, han vingut les reformes del ministre Wert, la intromissió en matèria lingüística, o les mesures pel retorn dels toros a Catalunya, sense anar més lluny. I finalment, tot just fa mitja hora, com aquell que diu, la proposta de deixar sense cap força legal el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya en favor del totpoderós Boletín Oficial del Estado, o els cants de sirena en favor d'una llei de llengües espanyola que agafi les regnes de les polítiques lingüístiques.
Ja sabem que tot plegat es fa amb la noble finalitat d'estalviar recursos. Però jo em demano: i el pas següent? Abolir el Parlament perquè ja hi ha una cambra -dues, de fet- legislativa estatal? o potser podem dissoldre el Govern, perquè també n'hi ha un d'estatal i convé no duplicar? Si us sembla que exagero, llegiu aquesta nova afirmació. D'"autèntic" a "legítim" i a "únic" només hi va un petit pas.
Aquest és el pa que se'ns dóna. Ara qui actua és el PP, però PSOE i Podemos callen. I ja sabem que qui calla, atorga. O accelerem una mica i posem al capdavant de les nostres prioritats com a país allò que és realment substancial, i no les misèries partidistes, o quan arribi l'hora ja no hi haurà res que convertir en estat independent.