Avui, al migdia, s'obre oficialment el programa d'activitats commemoratives dels 300 anys de la caiguda de Barcelona en poder de les tropes borbòniques i la consegüent repressió contra tot el país, mitjançant un acte solemne a la Seu Vella de Lleida, espai emblemàtic de la capacitat de resistencia d'una ciutat, de la voracitat destructiva i de la crueldat dels invasors i, al capdavall, de la voluntat de reconstrucció no només d'un monument, far i emblema d'un amplíssim espai geogràfic.
Avui els representants institucionals diran la seva. Però ho faran recollint la fermesa, la constància i la tossuderia inquebrantables d'una gent que durant tres segles, i des de tots els àmbits, s'ha negat a deixar d'existir, per més dura que fos la realitat que els va tocar viure. Avui es recolliran les veus anònimes dels pagesos, dels industrials, dels escriptors, dels músics, dels polítics, dels comerciants, de les mestresses de casa, dels activistes de tota mena; les de tots aquells que han fet possible que avui puguem dibuixar el futur. Avui, les pedres parlaran.
La Seu Vella de Lleida, testimoni de la destrucció de la primera ciutat catalana en aquella nefasta i mai oblidada guerra, es vesteix amb de gala enmig d'un dia gris, rigorós, que s'anirà obrint discretament, però amb seguretat, a la llum del sol. Avui, cada racó d'aquella antiga catedral vestirà de gala la seva esplendor nua, gràcies a un treball de segles, i a la generositat de qui hi ha deixat el millor de les seves habilitats aquests darrers dies, per acollir el tret de sortida a la nostra recuperació definitiva com a poble i com a societat.
