Ara li toca a l'escola. Bé, de fet, l'escola catalana sempre ha estat al punt de mira dels franctiradors lingüístics, i més des del moment que una colla de gent que van fer de la persecució al català el seu nexe d'unió es van ajuntar, es van organitzar i fan fundar Ciutadans. Repassem l'hemeroteca i sabrem d'on ve i quin era el primer objectiu d'aquest partit, i així entendrem millor on són i què volen ara mateix.
L'escola catalana és tan bona o tan dolenta com qualsevol altra. Els seus alumnes acaben sabent més o menys matemàtiques, física, llengües, història, geografia, biologia... en funció del talent i de l'esforç individual, com sempre passa. La diferència del nostre sistema respecte a altres, però, és que sempre ha volgut integrar tothom en una sola línia educativa, articulada en català (si més no teòricament), sense fer cap mena de distinció dels alumnes en funció de la seva llengua d'origen. Això ha permès generacions de ciutadans prou competents en diferents matèries, entre les quals el català i el castellà.
Pretendre, com tendenciosament va fer Albert Ribera en seu parlamentària, que aquest model educatiu està pensat al servei de l'independentisme, quan ell mateix i molts dels seus companys de partit, sense anar més lluny, hi han passat, i ja veiem amb quin resultat, si parlem d'adoctrinament, és un ridícul argument polític, i mes encara si el discurs -per dir-ne d'alguna manera- s'acompanya, com a prova documental, d'un mapa del domini lingüístic del català i es vol fer passar aquest mapa sociolingüístic per un mapa polític. Ridícul i pervers alhora, de fet.
No ens equivoquem, Ciutadans no vol millorar el sistema educatiu, només vol fer-hi marginal la presència del català. Podrà enganyar la gent que no ens coneix prou i que s'empassen les mentides sense cap problema. Podrà fer passar realitat lingüística per realitat política. Podrà pressionar les institucions on hi pinta alguna cosa per imposar-hi el castellà (quin preu més alt té de vegades mantenir el poder). Però la realitat és la que és, i no renunciarem a un model educatiu que ha costat tantíssim a tants i tants mestres durant dècades, i amb resultats prou reconeguts per tothom que té dos dits de front.
