Es veu que sí, que li han agafat el gustet a això de fer que tot sembli el mateix. Un bon exemple és afirmar, sense cap mena de rubor, que arrencar llaços grocs és igual que posar-los, en nom d'una pervertida idea molt particular del que és la llibertat d'expressió. Però no ens enganyem, n'hi ha molts més, de casos, i sovint molt més sibil·lins.
L'Òscar Andreu va publicar fa poc més d'un any, un llibre que porta per títol "com bullir una granota, i altres relats", el primer dels quals explica que si posem una granota en una olla i anem escalfant l'aigua a poc a poc, acabarà bullida, sense adonar-se. Doncs els mateix passa en tants i tanta àmbits de la societat: si anem admetent com a normal coses que no ho són, sempre acabarem escaldats, i ben escaldats. L'ascens al poder de Hitler i els seus n'és tota una lliçó que convindria no oblidar.
Un altre exemple ben clar del que vull explicar: s'organitza una manifestació, posem per cas, independentista, que aplega un nombre X de persones i que es desenvolupa sense cap tipus de violència. A continuació se n'organitza una altra, de signe contrari, amb un nombre Y de persones, que acaba en aldarulls, violència i ferits. Davant d'aquesta doble realitat comencen a difondre's missatges del tipus "manifestacions independentistes i unionistes", sense entrar a valorar si X és igual a Y o no (si no marquem diferències, estem igualant, o dividint en parts iguals, si voleu); "aldarulls i violència a Barcelona" (suposem que allà s'han fet les manifestacions), sense entrar gaire en el petit detall que la violència només ha existit en un cas. El resultat acaba sent que tant els partidaris d'una idea com de l'altra són iguals, representen el mateix volum de població, tenen el mateix nivell d'agressivitat i, per tant, que mereixen el mateix respecte i atenció, facin el que facin. Acabem de legitimar la violència, d'igualar-la a la reivindicació pacífica i de crear l'argument tendenciós de la divisió de país. I com que ens ho hem menjat amb patates, ens acaben d'escaldar.
Aquest pervers mecanisme d'argumentació i de creació de realitats falses és ben present a tot arreu des de fa mesos. Ara vindrà -esperem- la polèmica per l'exhumació del cadàver de Franco. Si badem una mica ens acabarem empassant, si no fa anys que ho hem fet, que un genocida assassí és un honorable cap d'estat més, com tants d'altres. Aquesta va ser, de fet, la gran escaldada de la transició. I així ens va. Però no aprenem.