Jugada mestra del Govern Espanyol. Imputar el president Mas i citar-lo a declarar en ple debat sobre la seva futura presidència i amb la coincidència macabra de l'aniversari de l'assassinat de Companys. La millor manera de guanyar i de demostrar que això dels catalans era el mateix suflé que allò del pla Ibarretxe, i que solucionarà de la mateixa manera: portant el lehendakari (o el president) davant de la justícia i apartant-lo de la primera línia política. Amb una mica de sort, els farem la meitat de la feina des d'aquí.
Curiosa la miopia política del país. La CUP, en coherència amb el seu discurs, no vol Mas com a nou president. Una postura prou defensable, si no fos per l'escenari que ahir mateix es va obrir. Mireu si ens trobem en un nou escenari que Herrera i Camats no han trigat a afirmar que la imputació ja li va bé a Mas, coincidint amb el raonament, ni més ni menys, de Miguel Ángel Rodríguez, que sempre ha defensat (i aquests dies ho ha reiterat) la idea que al procés li aniria molt bé un màrtir.
La força dels independentistes és la que és, i no en sobra. Avui, i davant d'aquesta nova iniciativa del govern espanyol (i dels silenci còmplice dels partits d'àmbit estatal), no podem regalar cap peça, en aquesta partida d'escacs que estem jugant, i molt menys la reina. Ni en nom de la puresa ideològica, ni en nom de res, perquè serà regalar la victòria.
Potser aniria sent hora de recordar que la imputació de Mas, Ortega i Rigau no és per les seves polítiques econòmiques o socials, és per posar unes urnes que tots, remarco "tots" els independentistes els vam exigir que posessin. I ho van fer, sabent a què s'exposaven. La nostra resposta serà sacrificar-los i donar raó al PP per mantenir la puresa de la ideologia?
Ja arribarà el moment de passar comptes amb determinades accions de govern (i fem llista de responsables, que no tots són el president, ni de bon tros), però no és així que ho hem de fer. Per dignitat personal i com a país.
