login
Inicia sessió

register
Registra't

No cal que en facis gaire cas

Error de diagnosi

Un dels pitjors errors que es pot cometre, en qualsevol àmbit, és fer una mala diagnosi de la realitat o una incorrecta formulació d'un problema, perquè sempre ens abocarà a un tractament equivocat i a un resultat no desitjable. I això és justament el que està passant en la política espanyola.

Pedro Sánchez assenyala Catalunya com un dels grans reptes que té al davant. Fins aquí, correcte. Però parla del risc de fractura i enfrontament social. Error en la diagnosi. D'entrada, si el nostre problema fos només nostre, només una qüestió de fractura social al nostre país, tant li faria, a ell i a qualsevol dels seus companys en la política. Tinguem-ho clar. Però el problema de Catalunya és l'agressió i la humiliació constants d'uns poders que no són els nostres, i el fet que Espanya necessita els recursos que generem per mantenir el seu sistema de vida. I davant d'això no ens queda altra que buscar un lloc propi al món, perquè l'encaix a Espanya s'ha demostrat, i cada cop amb més claredat, senzillament impossible.

Per la seva banda, Mariano Rajoy, el Don Tancredo de la política, segueix atribuint al PSOE la culpa de la seva impossibilitat de formar govern. Error en la diagnosi, també. El problema real del PP, corrupció i mesures econòmiques preses a banda, és que durant quatre anys ha dinamitat tots els ponts de diàleg amb tothom. I ara descobreix que es troba sol. Sol i feble. Però no pot anar enlloc perquè ha volat tots els camins.

No ens deixem enganyar per les boniques declaracions ni per les frases ocurrents. Busquem la realitat del que està passant, afinem en l'anàlisi i podrem intuir amb més possibilitats d'èxit el futur. Ara mateix, mani qui mani a Madrid, suposant que arribin a fer govern, ho tenim cru, perquè l'únic que els pot unir és la indissolubilitat de la pàtria i fer front comú contra els independentistes, encara que ho vulguin disfressar de sentit d'estat, ara que s'acosta carnaval.

L'única sort és que es confirma que l'alegria va per barris i un servidor, ara mateix, s'està fent un tip de riure amb una opereta pseudopolítica -vodebil, si voleu, amb portes que s'obren i es tanquen a cal rei i tot-, que supera, i de molt, l'espectacle dels nostres dos mesos negres.

Comentaris (0)04-02-2016 06:04:37

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: