Ahir va ser un dia de vergonya democràtica. Ahir, moltíssima gent va arribar a la conclusió que moltíssima altra gent no sap votar. Com podia ser que tantíssims ciutadans votessin el PP? És que la corrupció no passa factura? És que ja ens va bé la utilització barroera de l'aparell de l'estat contra qui no pensa com qui governa? I es van omplir hores i hores remenant aquestes i altres preguntes similars, intentant esbrinar per què la gent erra el vot i deixa Rajoy i la seva banda, de nou, a un pas del govern. En el fons, el mateix exercici de cretinisme que va exhibir la classe política, incapaç de pactar res, fent repetir les eleccions perquè no havíem votat allò que volien.
La gent vota el que li ve de gust. Això que quedi clar. I tant em fa si vota per convicció, per despit, per mofa o perquè ja no sap què fer amb una colla d'irresponsables. I aquesta és la grandesa del sistema electoral. Davant d'una urna només hi sóc jo i la meva decisió, íntima, personal, i de la qual no he de passar comptes amb ningú. Però ara resulta que no i que fins i tot en aquest moment hem de mirar què s'espera que fem.
Ahir, però, hi va haver una pregunta que no es va formular i que potser ajudaria a entendre moltes coses. Què han proposat els diferents candidats, que hagi estat capaç d'il·lusionar prou com per atreure vots? Res. Absolutament res. El PP ha jugat la carta de la responsabilitat i dels dures que cal fer, ens agradin o no. I la resta? Poc més que vaguetats absolutes, des de Ciutadans, un partit sense discurs ni arguments, nascut per atacar el català i prou, fins al PSOE, el més gran exemple de formació que ha perdut la ideologia, ni ells saben quan ni on, i que només pot intentar combatre la dreta amb arguments de dreta. I què dir del collage de Podemos i companyia, un retalla i enganxa que cada cop enganxa menys perquè és impossible articular un discurs coherent amb aquesta mena de monstre de Frankenstein polític.
No ens enganyem. No hi ha hagut propostes serioses i atractives. I a manca de res que convidi a l'aventura, el millor és quedar-se a casa, amb la seguretat de la misèria, si cal, però seguretat, al capdavall. No va ser cap error, el resultat electoral, va ser desil·lusió.