És tot un clàssic aquella allò que les coses gairebé no són si no es podem contar als altres. Tradicionalment, suposo que era una demostració de poder, de capacitat o del que fos, però no tenies cotxe nou si no el podies lluir davant d'amics i coneguts, unes vacances no eren vacances si no podies presumir d'aquell restaurant on es menja de glòria o, fins i tot, una conquesta no era una conquesta si no la podies explicar.
Les xarxes socials han amplificat aquest costum fins a límits inimaginables. Fins al punt, de fet, que sembla més important penjar la foto d'un plat, que menjar-lo. Però les coses són així, i la necessitat de fer-nos visibles, en determinades circumstàncies, sembla el gran valor a preservar. Que es noti que hi som i que tothom sàpiga què fem.
Ahir, a primera hora del matí, vaig poder ensopegar per les xarxes amb una colla de personatges d'aquells que apareixen de manera intermitent al llarg del temps. Bé, de fet, apareixen quan hi ha alguna campanya electoral en marxa i desapareixen l'endemà de les votacions. Ahir hi van ser tots, puntuals, a primera hora, explicant als quatre vents que hi eren, o hi anaven, cap al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. No fos cas que algú tingués dubtes del seu sòlid compromís amb la causa (ells sabran quina). El més trist del cas és que tota aquesta colla són càrrecs intermedis de les diferents administracions, panxes agraïdes i culs llogats que han de respondre davant de qui els va col·locar allà on son.
Les administracions públiques no són estructures d'estat, són l'estructura de l'estat. Crec que els responsables polítics farien molt bé, quan considerin que ha arribat l'hora (per a mi, fa molt temps que ha sonat el despertador), de revisar en profunditat moltes deficiències estructurals del nostre aparell administratiu. I ja de passada, començar a moure mediocres que fan més nosa que servei, per més que s'apuntin a totes les fotos. El meu dubte, però, és qui posarà el cascavell al gat o, el que és el mateix, qui no té favors que pagar, ni deutes pendents. Mentrestant, seguirem deixant que ens expliquin històries com a única demostració de talent.