El silenci, la calma, comencen a ser alguna d'aquelles coses que sabem què són però que sembla que hagin fugit de les nostres vides. No sé per què, però aquesta mena d'enyorança del silenci m'ha vingut al cap pensant que d'aquí a no res tornarem a estar en campanya electoral. Bé, de fet, fa mesos que estem en una permanent i ridícula campanya electoral, però ara serà més oficial tot plegat.
La pregunta que em faig és què ens vindran a vendre tota aquesta colla de polítics incapaços d'acordar res. Renegaran del que fa dos dies defensaven com a gran contribució a l'estabilitat? Es trauran del barret alguna nova ocurrència? Francament, no cal que facin res. Ja sabem molt bé de quin peu calça cadascú i, n'estic segur, tothom que pensa tornar a votar té molt clar per qui ho farà. I malgrat tot, campanya a la vista. Mítings, debats, disbarats... per a res. Són els mateixos que fa sis mesos i pensen i volen el mateix. Cal tant de soroll?
Us imagineu una campanya electoral silenciosa? Tal dia anem i votem. No cal més. Doncs no. Tornarem a sentir els de sempre erigint-se en salvadors de la pàtria i desbarrant contra tot i tothom. Fins i tot contra aquells amb qui fa poques setmanes signaven pactes de sang. Però, és clar, estarem en campanya, i en campanya no hi ha ni amics ni aliats, només rivals a qui guanyar. I tot plegat per aconseguir uns vots que els duguin al poder. Pensar en els nostres problemes és una altra cosa, i la demostració la tenim en aquestes noves eleccions. Anem passant mesos de sagnia social i econòmica, però tant els fa. L'únic objectiu és aconseguir o conservar el poder, ni que sigui amb tant soroll com calgui, o al preu que sigui.
Cada dia que passa enyoro més aquell silenci de la feina que es fa amb discreció i eficàcia.